Per celebrar la festa de la Santa Creu, seguint una tradició antiga, el primer diumenge del mes de maig a la tarda, es pujava al cim del Turó de la Peira, resant el viacrucis amb la imatge del Sant Crist que pujava el Cos de Portants. S’acabava davant mateix de l’església de Sant Francesc Xavier.
L’horari de les misses dels diumenges i dies festius de precepte, durant molt temps va ser el següent: 7 – 8 – 10 i 12 hores. A les misses de les 7 i les 8, podies rebre la comunió durant la missa; a les misses de les 10 i de les 12, s’havia de sol·licitar i combregaves després de la missa. Acabada la missa de les 10, es feien les classes de catequesi a dins del mateix temple. Els dies feiners hi va haver sempre una sola missa a les 7 del matí.
A la columna que hi ha davant mateix de la sagristia, hi va haver instal·lada una petita campana que es tocava quan el sacerdot sortia de la sagristia per celebrar la missa.
Al obrir-se el culte al temple l’any 1942 només quedava una campana petita al campanar. Uns anys més tard es va beneir i instal·lar la campana gran batejant-la amb el nom de Montserrat. La campana petita es tocava normalment un quart abans de començar les misses i la campana gran servia per a les festes litúrgiques solemnes, i també per la festa Major. Les campanes també tocaven en els casaments i en els batejos. I no es pot oblidar el dissabte sant tocant a glòria…
El quart diumenge de juliol se celebrava el trasllat de les despulles de Santa Eulàlia de la basílica de Santa Maria del Mar a la Catedral. El 12 de febrer festa de la Santa, a la missa solemne de la parròquia, durant uns anys, hi assistiren els seminaristes de Barcelona que omplien del tot l’església i cantaven la missa en gregorià.
Jaume Quintana
Parròquia santa Eulàlia de Vilapicina 