EL SAGRARI, LA NOSTRA BETÀNIA

En aquest inici del nou any, vam poder “restaurar” el Sagrari de la nostra església de Santa Eulàlia. És un Sagrari de metall, que ara està situat al centre i absis del presbiteri. Ben visible des de dins i des de fora, presideix la nostra església i alhora la nostra pregària. El treball de restauració ha estat simplement polir-lo, de tal manera que s’ha retornat al seu estat original, molt més lluent i net. Què millor poder arreglar aquesta caseta tant senzilla però que és la Casa on guardem la Presència sagramental del Senyor –la sagrada Comunió-. El Sagrari és un focus d’atracció i de renovació per a les nostres vides. Sí, el cor –a vegades adolorit– del ser humà s’hi acosta. Com s’acostaven tantes i tantes persones a la Persona amable de Jesucrist. Ens hi acostem amb fe i senzillesa? Ens hi aturem? El mirem? Brolla del nostre cor aquell gemec humil i suplicant? Alhora, del Sagrari surt una gràcia i una llum. Aquella gràcia capaç de renovar una actitud i una mirada, o aquella llum que té la potència de il·luminar una foscor o un dubte.

Jesús, els dies previs a la Passió –la seva setmana de passió– es va allotjar a casa de Betània, on vivien Marta, Maria i Llàtzer, els seus grans amics. Allà va trobar un ambient favorable i una amistat humana real i autèntica. El Sagrari és la nostra Betània: el lloc de l’amistat veritable amb el Senyor.

Mn. Ignasi Fuster