NADAL, NADAL…

Ha estat el primer Nadal que he viscut amb vosaltres –amb la comunitat parroquial de Santa Eulàlia-. El Nadal marca l’inici de la vocació cristiana. Tot comença endinsant-nos a la cova de Betlem i en el secret del seu misteri: una crida a la humanitat a començar de nou, a descobrir el veritable horitzó de la pròpia vida, a prendre’s la vida cristiana amb tota la seva càrrega. Donar la mà al Crist, Senyor de les nostres vides, o bé deixar que el Crist ens doni la mà a nosaltres –que tantes vegades som infants massa petits i porucs-. Però l’Evangeli que Jesús ha vingut a portar és coratge, fermesa, entrega.

Recordo molt les celebracions nadalenques que hem pogut viure. A la Missa del Gall vaig veure des del presbiteri molts que portaven en els seus braços imatges de l’Infant Jesús. Al final de la Missa es van acostar al davant i vaig aprofitar per beneir tantes imatges de Jesús infant, petites i grans. Tots estems cridats a custodiar Jesús en els nostres cors, a les nostres famílies, en el nostre món.

I sortint del inspirador Nadal ens acostem a la celebració de la nostra màrtir Santa Eulàlia. Ella portava el misteri de Nadal al seu cor. El martiri neix veritablemente del Nadal i és un naixement sobrenatural a la vida eterna. L’adolescent Eulàlia no podia abandonar l’Infant Jesús dels seus braços. Va preferir estar amb Ell a la terra i al Paradís.

Mn. Ignasi Fuster