UNA NOVA PARRÒQUIA… ¡SANTA EULÀLIA!

Fa un parell de setmanes arribava a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina. Era un divendres que anunciava fortes tempestes, típiques d’aquest temps de tardor. Vaig abandonar la rectoria de la parròquia de Sant Pere del Masnou i amb les darreres coses que m’emportava, vaig arrencar el cotxe camí de Santa Eulàlia –ciutat de Barcelona-. Només agafar el cotxe va començar a ploure torrencialment. Quin comiat del Masnou! Amb pluja forta i conduint més lentament vaig fer camí cap aquí. Per a un mossèn és un moment bonic i ple de transcendència.

Encara recordo la “darrera” genuflexió que vaig fer com a “rector” davant del Sagrari de l’església de Sant Pere. Em van venir sentiments d’agraïment al Senyor per tots aquests anys de servei i entrega a la feligresia del Masnou: tantes coses, activitats, persones, iniciatives, vivències, celebracions… Tot queda en la memòria de Déu, potser com una ofrena agradable als seus ulls. I aquella genuflexió lenta i intensa potser resumia tota aquesta estada, totes les lluites i esforços, totes les alegries i gaudis.

Durant el trajecte amb cotxe també em va venir a la ment la satisfacció -¡l’alegria!- de Déu quan contempla l’entrega quotidiana dels seus fills. En aquest cas rememoro la meva experiència com a rector i pastor d’una parròquia concreta, però qualsevol fidel cristià onsevulla que hi sigui… El Senyor contempla els nostres treballs –sants- enmig del món. Expressat d’una forma més mística: L’Espòs –el Senyor- contempla la vida de l’Esposa –la seva estimada Església-. La presència de Déu és justament la consciència tranquil·la capaç de copsar la mirada alegre i misericordiosa de Déu sobre nosaltres.

Vaig arribar a Santa Eulàlia. Amb les claus que em va proporcionar Mn. Felip vaig pujar cap a la casa –la nova rectoria-. La tempesta amainava mica en mica. Vaig trobar-me a l’Alberto i al Toni, que amb Mn. Carlos i Mn. Bruno, formen un bon equip al servei de la comunitat. ¿Què us diria? ¿Com resumiria el meu interior com a nou rector vostre? Doncs em presento davant de vosaltres pensant que és un honor i una gràcia per a mi ser el vostre guia i pastor. Gràcies per la vostra acollida senzilla i cordial. Déu us ho pagui! Em confio al Senyor i a la seva Mare Maria.

Mn. Ignasi Fuster

El vostre rector