UN CAPELLÀ HA D’ÉSSER…

 

Seguint la reflexió sobre la parròquia en clau missionera és bo també de tenir present el ministeri presbiteral a l’interior de la Comunitat Parroquial. Copio un text que fa anys penja en tela de sac a casa i invita al sacerdot a tenir present algunes de les actituds a aprofundir en bé propi i de la comunitat.

 “Un capellà ha d’ésser:
Molt gran i alhora molt petit.
D’esperit noble, com si dugués sang reial
I senzill com un camperol.
Heroi per haver triomfat de si mateix
i home que ha arribat a lluitar amb Déu.
Font inesgotable de santedat i pecador perdonat per Déu.
Senyor dels seus propis desitjos
i servidor dels qui dubten.
Mai doblegat davant els poderosos
i s’inclina, en canvi, davant els petits
i és dòcil deixeble del seu mestre.
Captaire de mans suplicants
i missatger que reparteix or a mans plenes.
Militant animós a la lluita
i tendre a la capçalera del malalt.
Ancià per la prudència dels seus consells
i nin per la confiança en els demés.
Fet per l’alegria i acostumat al sofriment.
Estrany a tota enveja, transparent en els seus pensaments.
Sincer en les paraules, amic de la pau, enemic de la peresa,
segur de si mateix.”

Felip-Juli Rodríguez Piñel, rector