EL SENTIT DE L’ENTREGA

Una de les paraules claus per tal d’entendre la vida, tal com Jesús ens ho explica a l’evangeli, és justament l’entrega. Aquests darrers diumenges vam sentir la professió de fe de Pere: -Vós sou el Messies- . Era important i inspirada aquesta resposta del deixeble que feia cap entre els deixebles. Volia expressar que Jesús era el Messies esperat per Israel. Aquestes paraules són el ressò de la defensa que l’amic fa de l’amic. Encara que la gent digui que ets un impostor, que no representes la veritable fe d’Israel, jo dic que sí, que Tu ets el Messies que les Escriptures profetitzaven. Pere es juga el tipus pel Senyor. En realitat, la professió de fe de Pere és la defensa cordial d’un amic, que no tem donar la cara per l’Amic.

Ara bé, Jesús no acaba aquí la seva interpel·lació al món creient -és a dir, també a nosaltres, creients del nou mil·lenni-. De seguida els parla del seu camí vers la Creu, i de com serà entregat en mans dels homes, i que morirà però al tercer dia ressuscitarà. La fe sempre està unida a la creu de l’entrega, el sacrifici, l’oblit d’un mateix, l’acceptació d’un món que es rebel·la contra la voluntat divina. I heus aquí el lloc del cristià: creure comporta estar disposat a beure el calze de la lluita per tirar endavant les coses, la pròpia vida interior, les nostres responsabilitats i deures. I això costa… Com responia aquell jesuïta quan algú li va preguntar què era la Creu de l’evangeli: “tot allò que ens costa”.

En l’entrega hi ha la quinta essència de la vida. La vida humana és una entrega amorosa per tot allò que és bell: la família, els amics, el treball, la fe. I quan un lluita per allò que és bell, llavors es torna una persona bella. Volia recordar a dos persones entregades: Mn. Emiliano, fins ara rector de St. Esteve. I Mn. Rufino, fins ara rector de St. Narcís. Abandonen el vaixell de la seva parròquia amb més de 80 anys. Què podria dir? Han treballat sense parar, s’hi han deixat la pell, han lluitat fins al final. Rufino, fundador de St. Narcís em deia: “veig que he de deixar la parròquia, però són tants esforços i records que em costa”. Mn. Emiliano, em deia sovint: “Has d’estar pel dia a dia, i resoldre allò que passa cada dia. El demà ja arribarà demà”. Quanta saviesa, quanta entrega que no brilla. Gràcies Emiliano i Rufino, dos treballadors humils del Regne de Déu. Que Déu us ho premiï. Gràcies!!!

Mn. Ignasi, el vostre rector