ESTIU, VACANCES I MISSA

Ja tornem a la celebració de la Missa, després del llarg ‘dejuni’ eucarístic. Tinc el record de la primera Missa que vam celebrar després del temps de confinament. Quina alegria! Sabeu que els mossens havíem celebrat la Missa ‘en la intimitat’ (i els Oficis solemnes de Setmana Santa), però ara tornàvem a fer-ho ‘amb el Poble’. Era la Missa de sempre, la Missa que perdura al llarg dels segles -fins que el Senyor retorni-, però tenia un sabor especial. En la mirada de la gent es palpava el desig -que trenca la rutina- de poder tornar a combregar i celebrar l’Eucaristia. Hi havia expectació, silenci i una espècie d’humilitat comunitària -però si no som dignes d’un regal tan gran-.

I com si res, ja som a l’estiu -a punt de començar el juliol-. Temps ja més calorosos, i que d’una manera o altra aprofitarem per descansar. L’ésser humà busca el refrigeri enmig de les calors de l’estiu -aquella ombra, aquella estona tranquil·la, aquell canvi d’activitat, aquelles anades a la platja o a la muntanya-. I pensava, que clar, la celebració de la Missa -especialment els diumenges-, no fa vacances. De fet, de la mateixa manera que les vacances són un refrigeri enmig de les calors de l’estiu -que no conviden tant a la feina-, també més profundament la Missa és el refrigeri de l’ànima. Un descansa amb una jornada de mar o amb una excursió a la muntanya, però més profundament amb la participació de la Missa. El nostre refrigeri!

I us explico una anècdota que em traslladava un pare de família que cada diumenge va a Missa amb les seves filles… Em deia que hi havia moltes coses que sense la Missa li era difícil fer entendre. I que és difícil pel món explicar-les… Com per exemple, quan anem a Missa deixem totes les coses per anar a buscar a Déu, i això li permetia explicar a les seves filles, que nosaltres no som el centre del món i de l’univers -hi ha egoismes, interessos, mirar per les coses pròpies-, sinó que és un Altre el protagonista. I per això hi venim el dia més important de la setmana, i l’adorem, i ens agenollen davant d’Ell. Són grans veritats i profunds valors, que fora de la Missa, són difícils d’assimilar i viure. I és que la Missa com la rosada que cala a la terra i la reverdeix, ‘ens parla’ d’una altra manera de viure.

                                                                                  Mn. Ignasi, el vostre rector